• Permís de circulació original.
• Fitxa tècnica original.
• DNI comprador i venedor.
• En cas de ser menor d’edat, s’haurà d’aportar llibre de família juntament amb el DNI del pare / mare o tutor legal.
• Contracte de compravenda o factura.
• Mandat.

Alguns dels nostres clients quan vénen a fer el canvi de nom d’un vehicle, es troben que no es pot fer, ja que aquest recau una càrrega que no permet que la transferència es pugui dur a terme.

Per a això disposem d’un programa de la DGT on podem sol·licitar a través de la matrícula, un informe del vehicle on apareixerà:

• Dades tècniques.
• Nombre de titulars anteriors.
• Situació administrativa (si està autoritzat per a circular).
• Data de caducitat de la ITV.
• Càrregues o gravàmens que impedeixen la transmissió del vehicle.

A Gabinet Torres podem comprovar quin distintiu ambiental és el que el teu vehicle ha de portar i sol·licitar-lo.

Per a això necessitaríem:
– Fotocòpia del permís de circulació.
– Fotocòpia del DNI del propietari del vehicle.

La Sentència TS del 3 d’octubre del 2018 declara exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes per la Seguretat Social. Arran d’aquesta sentència, el RD-Llei 27/2018 de 28 de desembre, modifica la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda.

Tot i que la Sentència es limita a declarar exemptes les prestacions per maternitat, cal considerar extensiva l’exempció també a les prestacions de paternitat.

Per tant, els contribuents que hagin tributat per aquestes prestacions poden sol·licitar la devolució del tributat en els exercicis anteriors no prescrits. L’Agència Tributària ha articulat un sistema per a donar compliment i facilitar aquesta obligació.

La nova redacció de l’impost àmplia aquest benefici a altres col·lectius, com bàsicament empleats públics, fins al límit de la prestació màxima reconeguda per la Seguretat Social.

L’1 de gener de 2013 es va suprimir la deducció per inversió en l’habitatge habitual, de manera que si aquest habitatge es va adquirir amb posterioritat a aquesta data, ja no és possible practicar la deducció.

No obstant això, es va introduir un règim transitori en la Llei d’IRPF pel qual es permet als contribuents que practicaven la deducció per habitatge habitual seguir gaudint d’aquesta deducció en els mateixos termes i condicions establerts a 31 de desembre de 2012 a la Llei.

Un punt molt important a tenir en compte, és que per poder aplicar aquest règim transitori s’exigeix que s’hagi aplicat la deducció per l’adquisició de l’habitatge el 2012 o en anys anteriors, tret que no s’hagi pogut aplicar encara perquè l’import invertit no hagi superat l’import exempt per reinversió o les bases de deducció d’habitatges anteriors.

En alguns casos determinats serà possible deixar exempt de tributació en IRPF el guany obtingut per la venda d’un habitatge, ja que existeixen unes excepcions a la norma general i que són les següents:

• Reinversió en un altre habitatge habitual- Si els diners obtinguts en la venda del que era el seu habitatge habitual es reinverteix en el termini màxim de dos anys en la compra d’un altre habitatge habitual, el benefici obtingut estarà exempt de tributació.
• Majors de 65 anys que venguin el seu habitatge habitual. En aquest cas no hi ha cap tipus de requisit addicional per aplicar l’exempció.
• Majors de 65 anys que destinin el guany a contractar una renda vitalícia. Si el que es ven no és l’habitatge habitual es pot deixar exempt el guany obtingut si es fa servir aquests diners per contractar una renda vitalícia.

L’elecció d’una o altra dependrà de molts factors.

-El primer a tenir en compte és si estem parlant d’una persona sola o si per contra seran diverses persones les que emprenguin el negoci.

Si són diverses persones l’opció legal és la de constituir una societat

– Haurem de tenir en compte les despeses a les ques hem de fer front, ja que els costos de constitució i manteniment d’una societat són més elevats que els d’un empresari individual. En el cas de societats mercantils hem de comptar inicialment amb les despeses de notaria, registre mercantil … i tenir en compte que estan obligades a portar una comptabilitat més complexa que la d’un empresari individual.

-El tipus de gravamen que pagarem pels beneficis en Impost sobre Societats o per IRPF

Una societat actualment pagarà un tipus fix del 25% dels seus beneficis en l’Impost sobre Societats al contrari que un empresari individual ja que en la seva declaració d’IRPF tindrà un tipus de gravamen progressiu, pel que a mesura que augmentin els seus beneficis augmentarà el percentatge per a calcular l’impost.

-Un altre punt a tenir en compte és la Limitació de la Responsabilitat.

Una societat respondrà dels seus deutes i obligacions amb els seus propis béns, quedant la seva responsabilitat limitada al seu propi patrimoni (en alguns casos determinats la responsabilitat es pot estendre als administradors). Un empresari individual respondrà amb tots els seus béns ja que per a ell no existeix aquesta limitació.

Sí, ho pot sol·licitar.

La durada màxima per la qual podrà sol·licitar la reducció de jornada per cura de fills serà mentre la seva filla/fill sigui menor de 12 anys.

Dependrà si ho estableix o no el conveni col·lectiu d’aplicació pel qual es reguli la seva empresa perquè l’Estatut dels Treballadors no estableix res al respecte.

Hauríem de conèixer més dades de la seva vida laboral i les seves cotitzacions per poder contestar amb precisió. No obstant això, podem avançar que podria jubilar-se anticipadament als 60 anys si va estar afiliat a una mutualitat laboral amb anterioritat a 1 de gener de 1967, encara que fos un sol dia. També podrà jubilar anticipant l’edat de jubilació ordinària en quatre anys en el cas d’haver cessat en el treball de forma involuntària amb determinats requisits. En cas de cessament voluntari, podrà jubilar-se als 63 anys si té una cotització mínima de 35 anys. Finalment inclou també la jubilació anticipada en supòsits taxats de treballadors que realitzin activitats penoses, tòxiques, perilloses o insalubres.

Pel que fa a la quantia de la pensió, no és possible contestar sense conèixer les seves bases de cotització i el nombre d’anys cotitzats.

No obstant, la quantia de la pensió es calcula aplicant a una base reguladora un percentatge que s’incrementa amb els anys cotitzats. En 2019 la base reguladora prendrà com a referència per al càlcul els 22 últims anys de cotització, en concret es dividirà per 308 la base de cotització dels 264 mesos anteriors al mes previ al fet causant.

Per a un correcte càlcul és necessari disposar de la vida laboral i les bases de cotització dels 22 últims anys.

En tractar-se d’una petita empresa segurament farà algun acomiadament objectiu per raons econòmiques. En aquest cas l’empresa ha de preavisar amb 15 dies d’antelació i donar una llicència de 6 hores setmanals perquè el treballador pugui buscar una altra feina i posar a la seva disposició, en el moment de lliurar-li la carta, una indemnització de 20 dies de salari per any de servei amb un topall de 12 mensualitats. Sobretot l’empresa ha d’acreditar la causa econòmica que al·lega per amortitzar el lloc de treball. Si el treballador impugna judicialment aquest acomiadament i l’empresa no aconsegueix acreditar la causa, l’acomiadament serà declarat improcedent i la indemnització serà llavors de 33 dies per any de servei.

La renúncia a l’herència és l’acte mitjançant el qual el cridat a l’herència declara formalment que la refusa.

És un acte formal i solemne. El seu atorgament ha d’efectuar-se de forma expressa (no contempla la renúncia tàcita a l’herència) i ha d’efectuar-se en document públic.

La renúncia ha de ser pura i simple (la renúncia a favor d’una altra persona o a canvi d’alguna cosa es considera una acceptació).

 

Els seus efectes són els següents:

• El que vàlidament renuncia a una herència s’entén que no l’ha posseït mai.
• La renúncia a una herència no implica la renúncia de tots els drets derivats de l’obertura de la successió (per exemple, es pot renunciar a l’herència i acceptar un llegat, o al revés).
• La renúncia dóna lloc, en els respectrius casos, a la crida de l’hereu substitut, a l’exercici del dret d’acréixer o a l’obertura de la successió intestada.

 

Mort l’hereu sense haver acceptat ni renunciat l’herència, aquest dret (d’acceptar o repudiar l’herència) es transmet als seus hereus, és l’anomenat “ius transmisionis “o dret de transmissió. Els hereus de l’hereu que hagués mort sense acceptar ni renunciar l’herència podran acceptar ambdues herències, però no acceptar la primera i renunciar la segona. De ser diversos els hereus que acceptin la segona herència, cadascun dells podrà acceptar o repudiar la primera, independentment dels altres.

Si l’hereu renuncia a l’herència en perjudici dels seus propis creditors, aquests podran demanar a l’autoritat judicial que els autoritzi per acceptar-la en nom d’aquell. Aquesta acceptació només aprofitarà als creditors amb el que sigui suficient per cobrir l’import dels seus crèdits. L’excés, si n’hi hagués, no pertanyerà al renunciant, sinó que s’adjudicarà a qui correspongui.

 

Pel que fa a la tributació cal tenir en compte que:

• La renúncia pura i simple no tributa.Es considera que el renunciant no ha posseït l’herència.
• La renúncia efectuada després d’haver prescrit l’impost de successions tributa com a donació.
• La renúncia efectuada a favor d’una altra persona té una doble tributació.El renunciant tributarà per successions i l’afavorit amb la renúncia tributarà per donació.
• En el supòsit del dret de transmissió es liquida l’impost de successions per cadascuna de les herències.